L’Elena, una esclava grega al servei de Cornelia Augusta, s’amaga de la seva senyora intuint que hi haurà brega amb el marit d’aquesta, Claudi Trigeu. Ell vol assistir a un convivium (un sopar romà) i ella no es vol perdre la bacanal.

Enfilant pètals de rosa, l’Elena rebrà al públic fent-lo còmplice de la seva delicada situació per mantenir l’equilibri entre la fidelitat a la seva senyora i l’obligació envers el seu amo.

La narradora anirà desgranant el seu discurs intercalant alhora fragments extrets de textos clàssics: Lisístrata (Aristòfanes), Les Bacants (Eurípides), versos de Safo de Lesbos, epigrames de Marcial i fragments extrets del llibre Amors, d’Ovidi.

El to de comèdia i proximitat que empra, convida els espectadors a desplegar el somriure i els introdueix en costums antics del nostre passat romà i de la seva relació amb el vi i el plaer.